Quan la ciència s'interessa per l'art és perquè aquest està fent les coses bé.
Quan l'art s'interessa pel medi ambient és perquè tots, com a societat, estem fent alguna cosa malament.
És en aquest precís moment quan art i ciència han d'estar més units.
Ja ningú ignora que la majoria dels creixents problemes mediambientals d'avui no es deuen només a les conegudes catàstrofes naturals en augment, sinó que són també per causes antropogèniques fruit d'un fet cultural molt arrelat a l’Occident i que des de la postmodernitat denuncien les ciències físiques i ecològiques, és a dir, que durant més de dos segles creiem prosperar d'esquena a una naturalesa a la qual inevitablement pertanyem, però que danyem.
Ens hem acostumat a viure cada vegada pitjor i a emmalaltir per causes ara quotidianes i tremendament normalitzades, com les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, la destrucció d'ecosistemes o, senzillament, per allò que mengem o fabriquem sempre amb pressa.
El problema ambiental que ens amenaça és principalment cultural i està relacionat amb la nostra manera d'entendre el món i la nostra errònia manera de relacionar-nos-hi. Si com a societat sabérem posar en ordre eixes tres ecologies (social, mental i ambiental), molt probablement res de tota aquesta crisi climàtica ens estaria passant.
// ACTIVITATS
// PUBLICACIONS
