// 09.03.2017 - 03.04.2017 / Sala EXTERIOR MUA

Gómez

Lucía Gómez Meca


“Hacía 8 anys que no sabia gens del meu pare. Un dia vaig teclejar en Facebook el seu nom i els seus dos cognoms, també meus. Un perfil personal, 78 amics, 8 actualitzacions, 7 fotos. No li vaig sol·licitar amistat, vaig realitzar captures i em vaig descarregar totes les seues fotos a una carpeta sense nom en el meu ordinador. Mesos després vaig decidir nomenar-la “GÓMEZ”. De manera íntima i obsessiva vaig ser acumulant ací tot el que poguera ser seu i que trobara per internet. Així es va activar tot, la consciència d'una memòria foradada em feia cercar el meu lloc en el seu. Des d'aqueix moment no vaig aconseguir seguir usant excuses maldestres i rebels quan alguna conversa inicial em portava a situar al meu pare, fent la gràcia, en un punt geogràfic amb nom de vegetal, All.

Portava els mateixos anys sense viatjar allí, a All, a Cantàbria, vaig tornar 6 vegades entre 2013 i 2014. Vaig camuflar la meua identitat darrere de 6 personatges diferents que em van fer enganyosament invisible per a envair la seua rutina i de manera exhaustiva espiar el seu present. Vaig crear un joc obsessiu, plans, basats en accions innocents i recerques exagerades. Vaig usar el registre metòdic i l'acumulació del mateix per a la construcció d'una relació nova de la qual ell no fóra conscient.

GÓMEZ és una col·lecció absoluta d'elements que ens senten ara mateix en un cara a cara de trets i rastres biològics que assumim. “Tú i jo som iguals però no pensem igual”. GÓMEZ és un procés i l'exaltació del mateix. GÓMEZ són invasions, innocents sabotatges, que em porten, encara, a passejar inestable pels límits de la seua privadesa i de la meua memòria.”

Tornar