Fruit de la rica història de la Universitat, de prop de cinc-cents anys de vida, i dels esdeveniments que han tingut lloc en la ciutat de Granada és l'ampli i variat patrimoni cultural que aquesta institució acumula, custodia i conserva en els diferents centres docents que integren actualment els seus set campus. Aquest conjunt patrimonial, que supera les 4.000 peces entre manifestacions de patrimoni historicartístic i científic, inclou tant obres de titularitat pròpia com dipòsits de destacats museus. Al costat de les manifestacions artístiques destinades a funcions institucionals i a la difusió de la imatge i història de la Universitat, bona part d'aquestes peces es posen també al servei de tasques docents, al mateix temps que se’n potencia la difusió entre la societat a través d'activitats formatives destinades a l'enriquiment cultural i al foment de l'accés dels ciutadans al patrimoni.
En aquesta mostra s'incorpora una selecció de peces representatives del patrimoni historicoartístic de titularitat pròpia de la Universitat de Granada, composta per un total de tretze peces entre olis, escultura policromada, tèxtils i orfebreria de diferents períodes històrics, la major part situades originalment en la seu actual del Rectorat de la Universitat: l'edifici de l'Hospital Reial de Granada, fundat pels Reis Catòlics el 1504. A través d'aquestes obres es proposen algunes referències representatives lligades a la imatge institucional de la Universitat, la seua història i la relació que ha mantingut amb la ciutat.
Els antecedents històrics de la Universitat es mostren amb la presència de dues petites talles dels sants Joans (c. 1550, atribuïdes al cercle de l'escultor Diego d'Aranda i integrants del conjunt del Retaule dels sants Joans, originalment situat a la capella de l'Hospital Reial de Granada), de factura arcaïtzant, que reflecteixen el període previ a la fundació dels estudis superiors amb la creació de dos col•legis pels Reis Catòlics. Dins de la referència a aquest període històric, s'exposa també el retrat de Joana I de Castella (c. 1650), en el qual s'al•ludeix a la dotació, a càrrec seu, de les primeres càtedres de Filosofia de la Universitat en un dels col•legis esmentats.
El moment històric que marca el naixement de la institució universitària (1531) es plasma amb la presència del retrat del seu fundador, Carles I rei d'Espanya (c. 1770), que actualment presideix el Paranimf de la Facultat de Dret, i al qual acompanyen símbols representatius de la universitat, el tinter i la sorrera rectorals (1753), que proclamen en la seua inscripció la pertinença a la «Imperial Universidad de Granada», i un escut brodat d'aquesta Universitat (c. 1830).
Un dels moments històrics més representatius pel que fa a l’enriquiment del patrimoni universitari és l'expulsió dels jesuïtes (1767), que tindrà com a conseqüència l'ocupació per la Universitat del Col•legi de San Pablo, casa principal de la companyia, i l'apropiació de bona part de les obres d'art que s’hi conservaven. En són dues mostres el retrat de sant Francesc Xavier (c. 1685) i el de Diego Laínez (c. 1670), llenços que els jesuïtes encarreguen al pintor Juan de Sevilla, figura destacada de la pintura barroca granadina, per a la decoració de la capella del col•legi (avui Paranimf de la Facultat de Dret).
Durant la seua llarga trajectòria com a institució docent, innombrables personatges il•lustres han passat per les seues aules, alguns dels quals apareixen en la rica col•lecció de retrats que s'exposen en les principals sales nobles dels centres universitaris, i que en bona part són obra de pintors granadins. En donen testimoni les galeries de retrats de rectors, degans i personatges il•lustres, que s'exemplifiquen mitjançant el retrat del comte de Altamira, doctor en Dret per la Universitat de Granada (obra d'Agustín Esteve i Márquez, c. 1790); el del pare Andrés Manjón y Manjón, catedràtic de Dret Canònic de la Universitat i fundador de les Escuelas del Ave María a Granada (obra de José Ruiz d'Almodóvar, 1927), i el del rector Eduardo García Solá, obra de Tomás Muñoz Lucena (1925).
A les esmentades galeries se sumen els retrats reials oficials, entre els quals destaca aquest del rei Alfons XIII i la reina regent Maria Cristina d’Habsburg, obra del pintor granadí Manuel Gómez-Moreno (1887).