s MUA, Museu de la Universitat d'Alacant

// 22.11.2006 - 07.01.2007 / Sala NAIAS

Melanconiales

Eugenia Agustí


«No coneixem el que és concret si no és pel que és abstracte». Michel-Eugène Chevreul

(Georges Roque. Art et science de la couleur Chevreul et les peintres, de Delacroix à l’abstraction. Éditions Jacqueline Chambon. Nîmes, 1997, pàg. 177.)

El dibuix vectorial possibilita operacions deliberadament desproveïdes de qualsevol simbolisme, aspecte representatiu o missatge inicialment explícit, i manté els criteris de puresa, exactitud, veracitat i lògica que vehiculen l'art matemàtic.

Tanmateix, es produeixen associacions ineludibles, provocades per la suggestió particular en observar els dibuixos. La línia plana multiplicada sobre el paper passa a representar un volum i es formalitza en un cos abstracte difícil de definir, però familiar alhora.

A l’entorn d’aquest suggeriment pren cos el títol que arreplega el projecte al qual pertanyen aquests dibuixos: «Melanconiales». «Melanconiales» que pertanyen a intuïcions geomètriques que es fan encara més pregnants amb la intervenció del color. Color i dibuix, encara que nomenclatures separades, no tindrien ací sentit l’un sense l'altre. Són dibuixos de color i colors dibuixats.

És evident que hi ha una progressió serial en la gènesi del projecte «Fulls per a gràfics» al qual pertany l'obra exposada. En aquest projecte lineal, com en el procés lingüístic de la linealització, els dibuixos adopten una disposició seqüencial. Es presenten ordenats i reunits en sèries perquè aquesta és la pauta de creació. Les propietats que els defineixen estan sempre donades per una relació interna amb els altres i el seu context.

Fulls per a gràfics ens introdueix en unes bases identificatòries d'una abstracció particular, com grafia, acció i resultat. Si l'abstracció implica un acte reflexiu, en un afany per a concretar i definir mitjançant una codificació sintètica, el plantejament que subjau en aquesta pràctica consisteix en les preguntes què seria projectar, què seria dibuixar i què seria resoldre l'abstracció.

L'aspecte formal en què radica la incògnita d'aquesta abstracció és la geometria, que és el més descriptiu i, al mateix temps, el més abstracte.

Simultàniament, aquesta proposta permet constatar que hi ha certs comportaments inherents al fet seqüencial del mitjà digital que actua etapa per etapa, és a dir, per seqüències d'operacions elementals. De la mateixa manera, les possibilitats del dibuix digital augmenten considerablement l'experimentació i formulació de conjectures a l’entorn del dibuix i l'abstracció.

Tornar