// 26.09.2018 - 25.07.2019 / Sala ARCADI BLASCO

Paraules visuals. Art i literatura en la Col·lecció del MUA


El MUA selecciona cada curs acadèmic un conjunt d’obres, entre les més de 1.600 integrades en els seus fons, que permet plantejar una aproximació temàtica, formal o conceptual al patrimoni artístic universitari. Per a aquest curs 18/19, el criteri que ha guiat el nostre treball ha sigut cercar les múltiples possibilitats de relació que hi ha entre diverses expressions artístiques –pintures, serigrafies, fotografies, collages, escultures, etc.– i formes literàries que van des dels cal·ligrames a la poesia visual, passant per la narració o els fotopoemes.

Un total de 25 obres, fetes per 14 creadors i creadores, formen aquesta proposta multidisciplinària en la qual trobarem poemes que són fonts d’inspiració i creació per als artistes i les artistes: els versos de Federico García Lorca es materialitzen en les formes dinàmiques de Ricardo Junio; l’espiritualitat de la poesia de San Juan de la Cruz es fon amb la serigrafia d’Eusebi Sempere; les esquinçadores paraules de Jorge Manrique cantant la mort del seu pare són plasmades en el gran llenç i la paleta fosca d’Emilio Zurita; l’emoció dels poemes que Miguel Hernández dedica al seu fill és atrapada per la matèria de Rafael Maestro; la jove poesia de Raúl Morales García troba evocació plàstica en l’obra d’Albert Agulló; Ovidi Montllor canta els versos de Vicent Andrés Estellés i tots dos creadors inspiren el doble homenatge d’Antoni Miró.

En la mostra trobarem també aquest recorregut invers que va de l’obra artística a la poètica; és el cas del poema creat per Margarita Borja per a la composició abstracta d’Elvira Pizano o dels textos poètics creats per Ismael Belda per als paisatges fotogràfics d’Ángel García Catalá.

Trobem un pas més enllà en l’obra de Joan Brossa, en crear poemes-objecte en què es fusiona plenament poesia, pensament, volumetria i materialitat.

Un altre conjunt d’obres és el que està format per aquelles basades en personatges o obres literàries: Alícia al País de les Meravelles inspira el políptic autobiogràfic dissenyat per Mónica Sans Carré; múltiples referències de la literatura universal estan presents en l’imaginari dels Fragmentos del Mal Blanco de Nacho Bolea; el personatge i les aventures d’El Quixot són retratats per Pepe Azorín i Wilheim Repsold.

El poema de Rafael Alberti “A la pintura”, que rep el visitant i troba forma plàstica en els traços de María Dolores Mulá, funciona com una síntesi. L’elogi al que hi ha de raó i emoció, de llum i ombra, de realitat i somni en la creació artística, bé podria traslladar-se a aquell altre llenguatge essencial que és la paraula.

Tornar